Mangart (2677 m)
Recorregut: 5,3 km (04:13)
Altura Mínima: 2003 m
Altura Màxima: 2677 m
Guany Altitud: 665 m
Pérdua Altitud: -625 m
Temps Ascens: 02:21
Temps Descens: 01:33
Ascensió al Mangart, una gran mole calcària a la frontera
Italo-Eslovena, molt visitat, gràcies a la facilitat d'aproximació que
suposa la carretera (de peatge) que arriba als peus de la piràmide
final. Només les vistes des de els voltants valen la pena. Per això
trobarem molta gent que només es queda als peus de la muntanya.
La via normal (o italiana) es un camí equipat que en general es bastant
fàcil, tot i que d'entrada no s'aprecia per on pot pujar una via
"normal" en aquesta vertical roca. Els trams més verticals estan
protegits per cables metàl·lics, i una mica de grimpada ajuden a superar
els 600 m de desnivell fins al cim.
Nosaltres, però, vam triar la ferrada Eslovena, per fer l'ascensió, i
fer la baixada per la "normal".
 |
| Accedint a la base d'inici de la ferrada, el pati es excepcional. |
Aquesta via ferrada, tot i que de lluny imposa l'aspecte, quan entres
dins es molt més fàcil del que semblava.
Tot i que cal portat casc i
dissipador per afrontar la via, molts trams vam deixar de lligar-nos per
agilitzar l'ascensió, ja que la ruta es molt treballada i sempre busca
els llocs més dèbils de la muralla per ajudar a la progressió. Es
classificada com K2.
Cal dir que hi ha molts trams sense cable que es poden fer amb grimpada
senzilla (I, II), però hi ha un parell de llocs que sense ser difícil, sí es
troba a faltar el cable, degut a l'exposició, però son molt curts, no
cal que patiu massa. De fet es disfruta molt.
Son unes dues hores (potser no arriba) de via típicament dolomítica que
afronten aquests 600 m. El tram final, un cop superades les dificultats,
es una interminable successió de grimpades per arribar a la creu
final, on trobem tot de gent que ha pujat per la via normal.
Track a Wikiloc.
Topo ruta (www.bergsteigen.com):
Fotografies de l'itinerari:
 |
| Sender que ens aproxima a l'inici de la via |
 |
| Coll entre el Mangart i el petit Mangart, l'abisme cap a la part Italiana es monumental |
 |
| La via eslovena ressegeuix aquesta fissura que s'observa a la part central |
 |
| Arribant a una marcada canal |
 |
| Trams més verticals |
 |
| Trams sense cable |
 |
| I trams amb cable |
 |
| Petit coll que ens aboca a un tram amb molt pati |
 |
| Enstrem a una gran canal a la part central de la via. No hi ha cable, però es on trobem els trams més exposats |
 |
| Les vistes milloren |
 |
| Ultim terç de la via. Desprès d'un coll ve un tram molt distret i vertical però amb poca exposició. |
 |
| Grimpant. Tram sense cable |
 |
| Canaletes i relleixos que ens aproximen al cim. Imprescindible seguir els senyals per no perdre't. |
 |
| Cim del Mangart |
 |
| Iniciant el camí de baixada (via normal) |
 |
| Les vistes continuen sent impresionants |
 |
| Aquesta ruta es molt més concurreguda. Aqui una colla d'italians que van fer un bon tap. |
 |
| Tram equipat de la via normal, per sort haviem pogut avançar als italians |
 |
| Arribant de nou al coll entre el Mangart i el petit Mangart. Tancavem el cercle. |
 |
| Imatge del magnific entorn. Podem veure l'impressionant socol que sostè el Mangart i el petit Mangart amb el coll a la part central |
 |
| Aqui, ben satisfets de l'ascensió |
